
dijous, 11 de setembre del 2008
Actes Sardanistes Setembre 2008

dissabte, 31 de maig del 2008
Present i futur de les sardanes
Des del 2002 la ciutat de Tarragona ha viscut un nou impuls de la sardana a partir del canvi de direcció de l’entitat local el Casal Tarragoní. Fa sis anys Jordi Grau es va convertir en el nou president de l’entitat i es va constituir una nova junta de govern. La implicació i joventut de la nova direcció van permetre cercar noves activitats per promocionar les sardanes. En aquests sis anys Tarragona a passat de celebrar únicament ballades les nits d’estiu a realitzar activitats tot l’any.
El gran greuge d’aquestes activitats a la zona és la manca de finançament, per aquest motiu cada cop més s’opta per intentar no dependre únicament dels pressupostos públics i cercar suport d’empreses privades. Amb aquesta filosofia el 2008 el Casal Tarragoní va aconseguir el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana per la realització d’un concert de grans dimensions. En aquest acte es van poder escoltar la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, la Reus Jove i la Coral de la Universitat Rovira i Virgili, totes tres formacions de prestigi reconegut. Aquests concerts de gran qualitat són impossibles d’assolir a través del finançament públic que arriba des de l’Ajuntament o la diputació i que deix a les entitats amb un pressupost anual de 6.000€, que seria el preu d’una actuació de cobles reconegudes a nivell internacional com la Principal de la Bisbal.
Concert del dia 26 d'abril de 2008 a Tarragona amb les cobles Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Reus Jove i la Coral de la URV. Patrocinat per la Fundació Privada Mútua Catalana.
Les activitats a Tarragona van agafant força fina estrenar enguany una nova Cobla, la Cosetània. Aquesta formació musical és l’avís que el sector no està parat i encara existeixen ganes de triomfar en el camp de la música per a cobla. El plantejament d’aquesta formació, i de moltes que hi ha en l’actualitat, és no tancar-se únicament als actes de carrer com ballades i aplecs. La cobla Cossetània busca anar més enllà i ser un referent en la música de concert per a cobla.
La concepció de la població sobre les sardanes va canviar d’una generació a l’altre i el que es veia com un símbol de llibertat i es vivia com un moment de festa va passar a ser un acte cultural més protocolari que divertit. En l’actualitat es busca des d’algunes entitats i agrupacions canviar novament aquesta concepció a través d’un canvi en les pròpies sardanes. En el 36è aplec Ciutat de Tarragona no només es van ballar sardanes sinó que es va arribar a sortejar un pernil entre els assistents. Els sardanistes joves cada cop s’interessen més per les sardanes lliures, en les que la colla ha de preparar una coreografia respectant els temps de les músiques però no el pas tradicional de curts i llargs. Aquests reclams es van estenent poc a poc entre la societat per modernitzar lentament la dansa.
Segons la geografia l'activitat sardanista és més forta, Calella és un exemple d'activitat intensa. Aquest cap de setmana s’hi celebra l’aplec de la sardana però no és com els que veiem a la gran majoria de poblacions catalanes. Aquest aplega a més d’un miler de persones i té una durada de dos dies. La festa s’aplega al voltant de la dansa però la gastronomia és un dels plats forts de l’aplec. Els hotels de la zona ofereixen estades de baix cost als sardanistes vinguts d’arreu de Catalunya, de la Catalunya Nord (sud de França) i fins hi tot d’Andorra. El símil no és exactament el mateix que amb la “feria d’abril” sevillana però en menor escala és una festa tradicional plena de cultura i balls populars.
També des d’altres països i continents es continua la tradició. Aquest és el cas del Casal Català de Buenos Aires. Catalans exiliats durant el franquisme i les noves generacions nascudes a Argentina continuen el seu vincle amb Catalunya a través d’aquest casal. La propera forma de rellançar la sardana és amb l’intercanvi de vivències entre persones que comparteixen una mateixa cultura en països de diferents continents. Un al·licient que el president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, està segur que triomfarà en el futur.
divendres, 2 de maig del 2008
36è Aplec Ciutat de Tarragona

A les 12 del migdia es celebrarà un homenatge als organitzadors dels aplecs de Calella i d’Igualada que enguany arriben a la seva edició 81 i 80 respectivament. Per la tarda es celebrarà un concurs de colles improvades que està previst per les 18h.
diumenge, 27 d’abril del 2008
Gran ovació del públic en el concert de sardanes organitzat pel Casal Tarragoní
Durant el concert es van poder escoltar sardanes de grans autors, modernes i corals, amb un escenari que va fer lluir encara més les magnífiques interpretacions. Les tres formacions compten amb una gran trajectòria musical que els va permetre interpretar un concert tan complex com el de dissabte.
En la primera part del concert, Xavier Pagès va dirigir les dues cobles demostrant un gran talent en un director tant jove. La segona part del concert, Montserrat Rios va dirigir les dues cobles i la Coral d ela URV, que van interpretar sardanes cantades. Per acabar el concert i per sorpresa dels assistents, les dues cobles i la coral van interpretar la Santa Espina, el que va provocar una gran ovació del públic que va acabar posant-se dret per aplaudir als intèrprets.
Cada peça va ser introduïda amb una breu explicació sobre l’obra i l’autor, aportant coneixement del context musical de cada sardana. Algunes de les obres que es van poder escoltar eren força conegudes pels assistents com El cant dels Ocells, Maria de les Trenes o Girona m’enamora, que van crear un ambient molt proper entre el públic i els músics.
Un altre dels moments àlgids del concert va ser el solo de trompeta de Carles Herruz, de la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, de la peça musical El carnaval de Venècia.
A la mitja part, el president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, va retre homenatge als organitzadors de l’aplec de Santa Perpètua de Mogoda per arribar enguany a la seva 72a edició i convertir-se en un dels més antics de Catalunya. També es va concedir una reproducció del monument a la sardana a les dues cobles convidades, a la Sant Jordi Ciutat de Barcelona per la celebració del seu 25è aniversari, i a la Reus Jove pel seu 10è aniversari.
dimecres, 23 d’abril del 2008
Sardanes per Sant Jordi

dilluns, 21 d’abril del 2008
Concert de sardanes i coral
Hora: 21:30 hores
Lloc: Palau Firal i de Congressos de Tarragona (Sala August)
Entrada: lliure
Gràcies al patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana i la col·laboració del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, el Casal Tarragoní organitza un concert de sardanes i coral el proper dissabte 26 d’abril.
Les cobles Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Reus Jove i la Coral de la URV seran les encarregades d’interpretar les peces del concert. Les tres formacions gaudeixen d’una excel·lent trajectòria musical per a interpretar un concert d’aquesta complexitat. L’acte serà l’oportunitat d’escoltar en un espai privilegiat sardanes de grans autors, altres de més modernes i finalment sardanes corals.
diumenge, 16 de març del 2008
Units per una dansa

Rotllanes de sardanistes segueixen el ritme de la cobla a saltironets. A ulls d’un inexpert, podem dir que cada tres salts val un i així van comptant i repartint fins acabar la sardana. A simple vista sembla una dansa fàcil, monòtona, tranquil·la, composta únicament per dos passos, però al intentar ballar-la descobreixo la seva complexitat. Primer els curts, passos senzills que es ballen amb els braços baixats. Després venen els llargs, amb els braços estirats i més difícils de seguir. Cada sardana és diferent i s’ha de saber distingir quan canvia la música per canviar de pas. Alguns dels assistents fa més de 30 anys que practiquen aquesta dansa i de tant en tant encara s’equivoquen.
En aquesta ballada hi ha dos tipus de colles. Unes són anelles perfectes on tots els seus membres es mouen al uníson i amb una elegància d’admirar. Els braços s’estiren amb la fermesa que despleguen les branques d’un arbre i les cames marquen els passos amb seguretat i precisió. Les altres es converteixen en esferes imperfectes al segon compàs de la cobla i ja no recuperen la seva forma en cap moment. És en aquestes on es troben els aficionats.
Els nens formen l’anella més dolça i inexperta. Agafats de les mans es mouen amb una graciosa descoordinació. Com roba a l’estenedor, els seus cossos pengen de les mans dels avis. El sol enlluerna les diminutes pupil·les d’aquests sardanistes en miniatura.
La calor del mig dia s’apodera dels assistents. El bon temps ha convertit primers de març en un dia d’estiu. Taques de suor s’enfilen sota les aixelles d’un home de mitjana edat i es fan sentir des de la distància, però ningú es molesta. La sardana és una dansa de tolerància. L’anella que formen els uneix i les seves mans agafades ho demostren. Mentre ballen no hi ha complexes. Vells, joves, guapos i lletjos, tots es donen la mà sense conèixer-se. Tampoc hi ha cap posició superior a l’altre, dins la rotllana tots són iguals.
Independentment de si ha de començar la sardana o si ja fa estona que sona hi ha una fórmula màgica que permet incorporar-se al ball. El secret està en fregar suaument les mans de sardanistes per a que automàticament es separin i absorbeixin al nouvingut fent una mica més gran el cercle. D’aquesta manera, les rotllanes que comencen amb quatre o cinc persones poden acabar amb més de deu. És paradoxal veure com les colles que s’han format de forma esporàdica es desfan amb la mateixa velocitat un cop acabada la sardana.
L’eix sobre el que giren tots els sardanistes està format per les jaquetes i bosses que col·loquen al centre de les rotllanes. De la mateixa manera que les tribus africanes dansen al voltant del foc, les tribus catalanes dansen al voltant dels seus moneders.
Envoltant totes les anelles, trobem un cercle encara més gran format pels que participen de la festa des de la distància. És la massa d’espectadors que no pot deixar de mirar l’espectacle però tampoc s’atreveix a ballar. Aquesta categoria forma una nova rotllana gegant buida de moviment.
dissabte, 8 de març del 2008
"avui la sardana es viva i ben viva"
Acabi la frase, « les sardanes són una ... tradició, un esport o una diversió?
La sardana és el ball del poble i una diversió.
Quants anys fa que és soci/membre del casal?
Des dels 17 anys, és a dir fa 34.
Com va arribar a ser-ne el president?
La junta anterior va convocar una assemblea per dissoldre l’entitat. En la mateixa assemblea, 20 socis, que era el mínim demanat pels estatuts, vam signar per la continuïtat del Casal Tarragoní i vaig ser escollit nou president.
Creu que la tasca que realitza servirà per animar als tarragonins a participar d’activitats sardanistes?
Aquesta es la nostra intenció. De moment les activitats que ara porta a terme el Casal Tarragoní tenen una difusió als mitjans que abans no tenien.
Quin és el seu objectiu?
Que la sardana sigui coneguda per tots els habitants de Catalunya i de fora d’ella. Amb això vull dir, que les persones que venen a viure a Catalunya, comprenguin que aquesta es la nostra dansa, la nostra cultura de poble i que per ells arribi a ser el mateix.
Què li agradaria poder fer, quina activitat voldria poder desenvolupar amb el Casal?
Voldria que el Casal realment fos el que la seva paraula vol dir, casa de cultura, i desitjaria desenvolupar tot el que es refereix a la cultura popular catalana.
Com és la rutina de l’entitat? Quin és el seu funcionament intern?
Hi ha una junta directiva que és la que s’encarrega d’organitzar els actes. Normalment es reunim el dilluns per repartir-nos la feina d’organització.
Hi ha algun públic concret al que vulgui arribar amb més força?
A la joventut.
Com veu el panorama sardanista actual?
Amb molt d’optimisme, ja que estem en un temps que els actes sardanistes, aplecs, concerts, ballades, concursos, tant musicals com de colles, es porten a terme arreu del nostre país. També actualment les cobles són nombroses i de músics realment joves. Crec que el futur és molt bo.
Què més es pot fer per incentivar l’ interès dels joves per lles sardanes?
Els joves ja estan interessat per la sardana, el que passa es que no hem sabut explicar-los com de divertit pot ser ballar-les. També hauríem de tenir la complicitat dels mitjans de comunicació, quan es veu que per televisió es doni una informació sobre sardanes? Els diaris, la majoria d’ells, no escriuen cap notícia, com a molt alguna quan ja s’ha fet l’acte. Si es difongués com s’ha fet amb altres esdeveniments de cultura popular, (castell), segurament veuríem molts més joves als actes sardanistes.
Creu que s’ha de renovar la imatge de les sardanes?
La sardana s’està renovant dia a dia, la música es diferent ara que fa uns anys. Els compositors actuals escriuen una música que tot i conservar la mateixa estructura, és molt diferent a la que es va escriure a principis i mitjans del segle passat. La manera ballar es la mateixa, però també s’han canviat coses, per exemple, avui en la majoria de sardanes es toquen set tirades i no les deu clàssiques. La sardana com a ball viu que és d’un poble canvia dia a dia.
Com veu el futur d’aquesta tradició?
Jo no crec que la sardana es pugui dir que es una tradició, doncs és un ball viu i que el poble el manté viu. Dia a dia, es porten a termes actes sardanistes que es ballen en una plaça, on homes i dones es donen les mans sense mirar qui tenen al costat. El dia que la sardana quedi relegada a un simple ball de festa major o que es balli certs dies a l’any si que serà una tradició, però avui la sardana es viva i ben viva.
dilluns, 3 de març del 2008
Entrega de premis del Campionat de Catalunya
dissabte, 23 de febrer del 2008
Records de sardanes
A vegades és només falta d’informació. És cert que hi ha un gran món dels amants de la sardana, de les cobles, de concursos i d’aplecs però costa que aparegui fora dels propis canals d’informació d’aquestes formacions de caràcter altament voluntari.
Les sardanes pot ser més que només una dansa, que només una tradició antiga. Sempre he cregut que aquesta és una dansa de germanor i d’acolliment, en la què tothom pot entrar. Les sardanes poden ser un espai d’amistat, un moment per a la diversió i per l’esport en equip.
Jo vaig començar al món de les sardanes des del centre. Era al mig de la rotllana on jo, des del cotxet, mirava com al voltant els meus pares ballaven, mentre la meva germana ja una mica més gran jugava amb els altres nens.. Per mi les sardanes són un record de felicitat i festa.
diumenge, 10 de febrer del 2008
Premis del Campionat de Catalunya 2007
A les 10:30h hi haurà una recepció a l’Ajuntament de Tarragona i tot seguit es faran visites guiades per la ciutat. A les 12:45h a la Rambla Nova hi haurà una ballada de sardanes amb la nova cobla Cossetània. Per la tarda, a les 17h, es durà a terme un concert a càrrec de la cobla Reus Jove i el repartiment de premis a la Sala August del Palau de Congressos.
L’acte l’organitzen UCS (Unió de Colles Sardanistes) i el Casal Tarragoní amb la col•laboració de l’Ajuntament de Tarragona i el Palau de Fires i Congressos.
diumenge, 3 de febrer del 2008
Les primeres notes de la cobla
En aquest acte oficial, la formació musical oferirà un concert gratuït de sardanes i música per a cobla. Serà una gran oportunitat pels seguidors de les sardanes i la música de cobla per veure en directe l’actuació d’una cobla que tot i néixer, els seus integrants ja tenen experiència amb altres formacions anteriors.
La Cossetània està formada bàsicament per músics joves d’entre 25 i 30 anys i esperen convertir-se no només en una cobla de plaça sinó apostar també per altres peces i actuacions dedicades al concert.
dimarts, 29 de gener del 2008
Tan sols un pas.. a la venda
El nou disc de la cobla Reus Jove, “Tan sols un pas...”, produït per l’Agrupació sardanista Tarragona Dansa, l’Ajuntament de Tarragona, Caixa Tarragona i
El CD consta de 14 peces creades per 7 músics de les comarques tarragonines: Carles Martí, Ramon Soriano, Alfred Abad, Eduard Sendra, Juan Juncà, Tomàs Gil, i Rafel Guinovart.
L’enregistrament del CD es va fer a l’Auditori de Caixa Tarragona els dies 12 i 13 d’octubre del 2007 amb els músics de
Elpreu del disc és de 15€ i es pot reservar a través de correu electrònic al Casal Tarragoní (casaltarragoni@tinet.org) i a l'Agrupació Sardanista Tarragona Dansa (astgn@tinet.org).