Des del 2002 la ciutat de Tarragona ha viscut un nou impuls de la sardana a partir del canvi de direcció de l’entitat local el Casal Tarragoní. Fa sis anys Jordi Grau es va convertir en el nou president de l’entitat i es va constituir una nova junta de govern. La implicació i joventut de la nova direcció van permetre cercar noves activitats per promocionar les sardanes. En aquests sis anys Tarragona a passat de celebrar únicament ballades les nits d’estiu a realitzar activitats tot l’any.
El gran greuge d’aquestes activitats a la zona és la manca de finançament, per aquest motiu cada cop més s’opta per intentar no dependre únicament dels pressupostos públics i cercar suport d’empreses privades. Amb aquesta filosofia el 2008 el Casal Tarragoní va aconseguir el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana per la realització d’un concert de grans dimensions. En aquest acte es van poder escoltar la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, la Reus Jove i la Coral de la Universitat Rovira i Virgili, totes tres formacions de prestigi reconegut. Aquests concerts de gran qualitat són impossibles d’assolir a través del finançament públic que arriba des de l’Ajuntament o la diputació i que deix a les entitats amb un pressupost anual de 6.000€, que seria el preu d’una actuació de cobles reconegudes a nivell internacional com la Principal de la Bisbal.
Concert del dia 26 d'abril de 2008 a Tarragona amb les cobles Sant Jordi Ciutat de Barcelona, Reus Jove i la Coral de la URV. Patrocinat per la Fundació Privada Mútua Catalana.
Les activitats a Tarragona van agafant força fina estrenar enguany una nova Cobla, la Cosetània. Aquesta formació musical és l’avís que el sector no està parat i encara existeixen ganes de triomfar en el camp de la música per a cobla. El plantejament d’aquesta formació, i de moltes que hi ha en l’actualitat, és no tancar-se únicament als actes de carrer com ballades i aplecs. La cobla Cossetània busca anar més enllà i ser un referent en la música de concert per a cobla.
La concepció de la població sobre les sardanes va canviar d’una generació a l’altre i el que es veia com un símbol de llibertat i es vivia com un moment de festa va passar a ser un acte cultural més protocolari que divertit. En l’actualitat es busca des d’algunes entitats i agrupacions canviar novament aquesta concepció a través d’un canvi en les pròpies sardanes. En el 36è aplec Ciutat de Tarragona no només es van ballar sardanes sinó que es va arribar a sortejar un pernil entre els assistents. Els sardanistes joves cada cop s’interessen més per les sardanes lliures, en les que la colla ha de preparar una coreografia respectant els temps de les músiques però no el pas tradicional de curts i llargs. Aquests reclams es van estenent poc a poc entre la societat per modernitzar lentament la dansa.
Segons la geografia l'activitat sardanista és més forta, Calella és un exemple d'activitat intensa. Aquest cap de setmana s’hi celebra l’aplec de la sardana però no és com els que veiem a la gran majoria de poblacions catalanes. Aquest aplega a més d’un miler de persones i té una durada de dos dies. La festa s’aplega al voltant de la dansa però la gastronomia és un dels plats forts de l’aplec. Els hotels de la zona ofereixen estades de baix cost als sardanistes vinguts d’arreu de Catalunya, de la Catalunya Nord (sud de França) i fins hi tot d’Andorra. El símil no és exactament el mateix que amb la “feria d’abril” sevillana però en menor escala és una festa tradicional plena de cultura i balls populars.
També des d’altres països i continents es continua la tradició. Aquest és el cas del Casal Català de Buenos Aires. Catalans exiliats durant el franquisme i les noves generacions nascudes a Argentina continuen el seu vincle amb Catalunya a través d’aquest casal. La propera forma de rellançar la sardana és amb l’intercanvi de vivències entre persones que comparteixen una mateixa cultura en països de diferents continents. Un al·licient que el president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, està segur que triomfarà en el futur.
