"avui la sardana es viva i ben viva"

Entrevista a Jordi Grau, President del Casal Tarragoní

El Casal Tarragoní és una entitat local que promou la cultura catalana, els seus esforços es centren en les activitats sardanistes tot i que també organitza visites culturals per la ciutat, concerts i concursos de fotografies. Fa 6 anys que Jordi Grau és el president d’aquesta entitat. Amb la seva arribada ha promogut i augmentat el nombre d’activitats d’aquesta entitat cinquantenària.

Acabi la frase, « les sardanes són una ... tradició, un esport o una diversió?
La sardana és el ball del poble i una diversió.

Quants anys fa que és soci/membre del casal?
Des dels 17 anys, és a dir fa 34.

Com va arribar a ser-ne el president?
La junta anterior va convocar una assemblea per dissoldre l’entitat. En la mateixa assemblea, 20 socis, que era el mínim demanat pels estatuts, vam signar per la continuïtat del Casal Tarragoní i vaig ser escollit nou president.

Creu que la tasca que realitza servirà per animar als tarragonins a participar d’activitats sardanistes?
Aquesta es la nostra intenció. De moment les activitats que ara porta a terme el Casal Tarragoní tenen una difusió als mitjans que abans no tenien.

Quin és el seu objectiu?
Que la sardana sigui coneguda per tots els habitants de Catalunya i de fora d’ella. Amb això vull dir, que les persones que venen a viure a Catalunya, comprenguin que aquesta es la nostra dansa, la nostra cultura de poble i que per ells arribi a ser el mateix.

Què li agradaria poder fer, quina activitat voldria poder desenvolupar amb el Casal?
Voldria que el Casal realment fos el que la seva paraula vol dir, casa de cultura, i desitjaria desenvolupar tot el que es refereix a la cultura popular catalana.

Com és la rutina de l’entitat? Quin és el seu funcionament intern?
Hi ha una junta directiva que és la que s’encarrega d’organitzar els actes. Normalment es reunim el dilluns per repartir-nos la feina d’organització.

Hi ha algun públic concret al que vulgui arribar amb més força?
A la joventut.

Com veu el panorama sardanista actual?
Amb molt d’optimisme, ja que estem en un temps que els actes sardanistes, aplecs, concerts, ballades, concursos, tant musicals com de colles, es porten a terme arreu del nostre país. També actualment les cobles són nombroses i de músics realment joves. Crec que el futur és molt bo.

Què més es pot fer per incentivar l’ interès dels joves per lles sardanes?
Els joves ja estan interessat per la sardana, el que passa es que no hem sabut explicar-los com de divertit pot ser ballar-les. També hauríem de tenir la complicitat dels mitjans de comunicació, quan es veu que per televisió es doni una informació sobre sardanes? Els diaris, la majoria d’ells, no escriuen cap notícia, com a molt alguna quan ja s’ha fet l’acte. Si es difongués com s’ha fet amb altres esdeveniments de cultura popular, (castell), segurament veuríem molts més joves als actes sardanistes.

Creu que s’ha de renovar la imatge de les sardanes?
La sardana s’està renovant dia a dia, la música es diferent ara que fa uns anys. Els compositors actuals escriuen una música que tot i conservar la mateixa estructura, és molt diferent a la que es va escriure a principis i mitjans del segle passat. La manera ballar es la mateixa, però també s’han canviat coses, per exemple, avui en la majoria de sardanes es toquen set tirades i no les deu clàssiques. La sardana com a ball viu que és d’un poble canvia dia a dia.

Com veu el futur d’aquesta tradició?
Jo no crec que la sardana es pugui dir que es una tradició, doncs és un ball viu i que el poble el manté viu. Dia a dia, es porten a termes actes sardanistes que es ballen en una plaça, on homes i dones es donen les mans sense mirar qui tenen al costat. El dia que la sardana quedi relegada a un simple ball de festa major o que es balli certs dies a l’any si que serà una tradició, però avui la sardana es viva i ben viva.