Units per una dansa

Dues-centes persones s’apleguen al mig de la Rambla Nova de Tarragona. Aficionats i experts de les sardanes es barregen en la cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes.

Rotllanes de sardanistes segueixen el ritme de la cobla a saltironets. A ulls d’un inexpert, podem dir que cada tres salts val un i així van comptant i repartint fins acabar la sardana. A simple vista sembla una dansa fàcil, monòtona, tranquil·la, composta únicament per dos passos, però al intentar ballar-la descobreixo la seva complexitat. Primer els curts, passos senzills que es ballen amb els braços baixats. Després venen els llargs, amb els braços estirats i més difícils de seguir. Cada sardana és diferent i s’ha de saber distingir quan canvia la música per canviar de pas. Alguns dels assistents fa més de 30 anys que practiquen aquesta dansa i de tant en tant encara s’equivoquen.

En aquesta ballada hi ha dos tipus de colles. Unes són anelles perfectes on tots els seus membres es mouen al uníson i amb una elegància d’admirar. Els braços s’estiren amb la fermesa que despleguen les branques d’un arbre i les cames marquen els passos amb seguretat i precisió. Les altres es converteixen en esferes imperfectes al segon compàs de la cobla i ja no recuperen la seva forma en cap moment. És en aquestes on es troben els aficionats.

Els nens formen l’anella més dolça i inexperta. Agafats de les mans es mouen amb una graciosa descoordinació. Com roba a l’estenedor, els seus cossos pengen de les mans dels avis. El sol enlluerna les diminutes pupil·les d’aquests sardanistes en miniatura.

La calor del mig dia s’apodera dels assistents. El bon temps ha convertit primers de març en un dia d’estiu. Taques de suor s’enfilen sota les aixelles d’un home de mitjana edat i es fan sentir des de la distància, però ningú es molesta. La sardana és una dansa de tolerància. L’anella que formen els uneix i les seves mans agafades ho demostren. Mentre ballen no hi ha complexes. Vells, joves, guapos i lletjos, tots es donen la mà sense conèixer-se. Tampoc hi ha cap posició superior a l’altre, dins la rotllana tots són iguals.

Independentment de si ha de començar la sardana o si ja fa estona que sona hi ha una fórmula màgica que permet incorporar-se al ball. El secret està en fregar suaument les mans de sardanistes per a que automàticament es separin i absorbeixin al nouvingut fent una mica més gran el cercle. D’aquesta manera, les rotllanes que comencen amb quatre o cinc persones poden acabar amb més de deu. És paradoxal veure com les colles que s’han format de forma esporàdica es desfan amb la mateixa velocitat un cop acabada la sardana.

L’eix sobre el que giren tots els sardanistes està format per les jaquetes i bosses que col·loquen al centre de les rotllanes. De la mateixa manera que les tribus africanes dansen al voltant del foc, les tribus catalanes dansen al voltant dels seus moneders.

Envoltant totes les anelles, trobem un cercle encara més gran format pels que participen de la festa des de la distància. És la massa d’espectadors que no pot deixar de mirar l’espectacle però tampoc s’atreveix a ballar. Aquesta categoria forma una nova rotllana gegant buida de moviment.

El so és estrident. Flabiol, tible, tenora, trompeta, trombó i fiscorn xisclen les notes amb tanta força que la melodia es fa sentir des del carrer paral·lel. De sobte la sardana agafa força, i les colles salten més amunt que mai, amb energia. A la música s’afegeix el dringar accelerat de les claus que porten els homes a la butxaca. És just en aquest moment que es veuen brillar amb més intensitat els ulls dels sardanistes. L’orgull d’un poble s’aixeca en una dansa inofensiva. I tal i com ha arribat el clímax se’n va per deixar pas un cop més a la sobrietat.

"avui la sardana es viva i ben viva"

Entrevista a Jordi Grau, President del Casal Tarragoní

El Casal Tarragoní és una entitat local que promou la cultura catalana, els seus esforços es centren en les activitats sardanistes tot i que també organitza visites culturals per la ciutat, concerts i concursos de fotografies. Fa 6 anys que Jordi Grau és el president d’aquesta entitat. Amb la seva arribada ha promogut i augmentat el nombre d’activitats d’aquesta entitat cinquantenària.

Acabi la frase, « les sardanes són una ... tradició, un esport o una diversió?
La sardana és el ball del poble i una diversió.

Quants anys fa que és soci/membre del casal?
Des dels 17 anys, és a dir fa 34.

Com va arribar a ser-ne el president?
La junta anterior va convocar una assemblea per dissoldre l’entitat. En la mateixa assemblea, 20 socis, que era el mínim demanat pels estatuts, vam signar per la continuïtat del Casal Tarragoní i vaig ser escollit nou president.

Creu que la tasca que realitza servirà per animar als tarragonins a participar d’activitats sardanistes?
Aquesta es la nostra intenció. De moment les activitats que ara porta a terme el Casal Tarragoní tenen una difusió als mitjans que abans no tenien.

Quin és el seu objectiu?
Que la sardana sigui coneguda per tots els habitants de Catalunya i de fora d’ella. Amb això vull dir, que les persones que venen a viure a Catalunya, comprenguin que aquesta es la nostra dansa, la nostra cultura de poble i que per ells arribi a ser el mateix.

Què li agradaria poder fer, quina activitat voldria poder desenvolupar amb el Casal?
Voldria que el Casal realment fos el que la seva paraula vol dir, casa de cultura, i desitjaria desenvolupar tot el que es refereix a la cultura popular catalana.

Com és la rutina de l’entitat? Quin és el seu funcionament intern?
Hi ha una junta directiva que és la que s’encarrega d’organitzar els actes. Normalment es reunim el dilluns per repartir-nos la feina d’organització.

Hi ha algun públic concret al que vulgui arribar amb més força?
A la joventut.

Com veu el panorama sardanista actual?
Amb molt d’optimisme, ja que estem en un temps que els actes sardanistes, aplecs, concerts, ballades, concursos, tant musicals com de colles, es porten a terme arreu del nostre país. També actualment les cobles són nombroses i de músics realment joves. Crec que el futur és molt bo.

Què més es pot fer per incentivar l’ interès dels joves per lles sardanes?
Els joves ja estan interessat per la sardana, el que passa es que no hem sabut explicar-los com de divertit pot ser ballar-les. També hauríem de tenir la complicitat dels mitjans de comunicació, quan es veu que per televisió es doni una informació sobre sardanes? Els diaris, la majoria d’ells, no escriuen cap notícia, com a molt alguna quan ja s’ha fet l’acte. Si es difongués com s’ha fet amb altres esdeveniments de cultura popular, (castell), segurament veuríem molts més joves als actes sardanistes.

Creu que s’ha de renovar la imatge de les sardanes?
La sardana s’està renovant dia a dia, la música es diferent ara que fa uns anys. Els compositors actuals escriuen una música que tot i conservar la mateixa estructura, és molt diferent a la que es va escriure a principis i mitjans del segle passat. La manera ballar es la mateixa, però també s’han canviat coses, per exemple, avui en la majoria de sardanes es toquen set tirades i no les deu clàssiques. La sardana com a ball viu que és d’un poble canvia dia a dia.

Com veu el futur d’aquesta tradició?
Jo no crec que la sardana es pugui dir que es una tradició, doncs és un ball viu i que el poble el manté viu. Dia a dia, es porten a termes actes sardanistes que es ballen en una plaça, on homes i dones es donen les mans sense mirar qui tenen al costat. El dia que la sardana quedi relegada a un simple ball de festa major o que es balli certs dies a l’any si que serà una tradició, però avui la sardana es viva i ben viva.

Entrega de premis del Campionat de Catalunya

Més de dos-centes persones van participar diumenge a la cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes que es va celebrar a Tarragona. L'acte el van organitzar el Casal Tarragoní i Unió de Colles Sardanistes (UCS) amb la col·laboració de l'ajuntament de Tarragona i el Palau Firal i de Congressos.

Al matí, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el president del Casal Tarragoní, Jordi Grau, el vicepresident de l'UCS, Santi Ferrerfàbrega, i altres personalitats, van donar la benvinguda als sardanistes que van desplaçar-se fins i tot des de la Catalunya Nord. A mig matí es la cobla Cossetània va oferir una ballada a la la Rambla Nova. El carrer principal de la ciutat es va omplir de sardanistes que van aprofitar el bon temps d'aquest cap de setmana.

En acabar la ballada, els sardanistes van poder gaudir d'un dinar de germanor al Palau de Fires i Congressos de Tarragona que es va condicionar per a funcionar com a menjador. Per la tarda es va celebrar l'acte central del dia, l'entrega de premis als guanyadors del campionat del 2007. La sala August del Palau va ser l'escenari de l'entrega dels premis i del concert que va oferir la cobla Reus Jove per amenitzar l'acte.